CANELONS DE BLEDES

TEMPS DE VAGA : 29-S

2010-09-28T21:06:00.001+02:00

Els últims anys la crisi econòmica ha estat notícia diària en els mitjans de comunicació; alguns d’aquests encoratjaven a la protesta social, i quan aquesta s’ha convocat per part de les centrals sindicals, s’han tirat enrere i han fet bandera de la crítica contra la UGT i CCOO. En el passat Congrés de l’UGT Menorca (març de 2009) vaig interpel·lar Lorenzo Bravo sobre la política erràtica del govern socialista; és cert que, llavors, cap central sindical es podia mobilitzar contra Zapatero quan aquest assegurava l’augment anual de les pensions, les ajudes a les prestacions per atur, i posava en marxa d’un Plan E que ha demostrat, a totes totes, la seva ineficàcia. Ens hem de remuntar a 1934 quan un govern en democràcia aprovà també un pla estatal d’obres públiques per incentivar l’ocupació. El resultat d’allò va ser: una crisi encara pitjor, i com tots sabem, el 18 de juliol de 1936, esclatava una guerra civil.

La societat actual té pocs elements en comú amb la societat dels setanta o dels vuitanta. Potser aquella era una societat més susceptible i menys informada, però al cap i a la fi, era una societat que consolidà alguns dels drets que al començament del s.XXI es perdran de manera irremeiable a través del Projecte de Llei de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball (RD Llei 10/2010, de 16 de juny).

Tot analista polític estarà d’acord en què el govern Rodríguez Zapatero s’ha consumit com un llumí. Ja no queden alternatives factibles en el seu govern, i a l’igual que succeí a Hongria el 2009 la majoria socialista del MSzP pot ser escombrada en unes hipotètiques eleccions generals avançades. Els capitosts socialistes ho saben, i açò és el que els aferra encara més al poder. He posat l’exemple de l’MSzP hongarès. No és casual, és l’exemple més semblant al cas espanyol. La crisi econòmica portà el govern de Ferenc Gyurcsányi a una sèrie de reformes laborals, socials, financeres, etc. Tan semblants a les espanyoles que ben bé podrien passar com un copy paste a l’espanyola (entre les mesures estrella, l’augment de l’edat de la jubilació). El resultat electoral el maig de 2010 es traduí amb la victòria de FIDESZ (conservadors) i amb l’avanç polític del partit ultranacionalista JOBBIK (Moviment per a una Hongria Millor). La recepta socialista a la crisi, no funcionà. Gyurcsányi encara sumà un nou factòtum en contra seu, el Parlament Unicameral decidí que a causa de la seva ineficàcia havia de ser sacrificat. EL propi primer ministre va dir que “no vull ser un obstacle”. Curiós! A Espanya, Rodríguez Zapatero ja no pot presentar-se a Rodiezmo a pregonar la puja de les pensions, a exposar el llistat d’ajudes socials… El president està acorralat.

La Vaga del 29-S, tot i el que es digui des del púlpit dels conservadors ha de marcar l’aposta per un canvi de rumb en quan a la política social, i en quan a activar un canvi en l’estructura econòmica de l’estat. No és el primer cop en la nostra història espanyola i menorquina, en concret, que vivim una crisi estructural. Molts recordarem els anys vuitanta i la posada en marxa d’una reconversió industrial que portà un traspàs de treballadors del sector secundari al sector serveis. Mai es va tenir cura de la qualificació d’aquests treballadors. La temporalitat era i és manifesta. A principis dels noranta van tenir la sort que una guerra als Balcans reconduí el turisme adriàtic cap a les nostres costes. Va ser una època de xauxa. Es construïen hotels, apartaments, no hi havia límits al creixement, i en aquella ocasió, el moviment ciutadà aturà la possible urbanització de Macarella. Però amb el temps, la tipologia del turista que ens visita canvia. El temps ha fet que el turista mass media actual valori altres aspectes exògens, que poden ser estimulats per l’anunci d’una cervesa, però açò no bastarà, ja que el sector turístic cal d’un canvi, d’una inversió que no arriba a tots els complexes hotelers... El patrimoni històric, la gastronomia, els comerços, són elements que s’han de mimar per a consolidar un turista cultural. És necessari que els polítics amb poder per fer-ho facin els seus deures i deixin de carrils bicis, per posar un exemple fàcil.

Consell Insular de Menorca i Govern Autonòmic han d’invertir en un “Pla E” per a la Indústria i pel sector turístic, així com incentivar la creació d’empreses i negocis. La puja dels IAE és un contrapunt al que ha de ser un objectiu prioritari. Afavoreix la captació de companyies aèries el fet que AENA apugi taxes? Aquests darrers anys els polítics han defensat a capa i espasa el sector públic i a penes han tingut cura del sector privat que és el que crea llocs d’ocupació i capta inversions.

Ben mirat, la vaga és contra aquesta política que tenim, hi cabem mil reivindicacions diferents, hi ha mil lectures d’una mateixa vaga, el que no és coherent és parlar i parlar i no fer res per canviar-ho. Les paraules se les emportar el vent, i aquest 29-S, èxit o fracàs, és una data per a la història d’Espanya.

Joan Martínez Bosch

(28.09.2010)

Castellà de sa Caleta

2008-11-02T16:21:00.002+01:00

Cristina at work

2008-11-01T12:50:00.002+01:00

Arcades

2008-10-31T08:04:00.001+01:00

Esperança

2008-10-29T20:15:00.002+01:00

Anna i Ana

2008-10-27T07:41:00.002+01:00

colors de tardor: retalls de Ciutadella

2008-10-26T18:24:00.002+01:00

Laura i Cristina...

2008-10-25T11:11:00.005+02:00

Roofs and Cathedral

2008-10-24T08:14:00.003+02:00

Vista dels terrats, una mar de teules que porten directes a l'edifici macís de la catedral menorquina.

Cases de lloc. Son Marc

2008-10-22T20:38:00.003+02:00

Cases de lloc, Son Marc (Ciutadella de Menorca, Illes Balears)

la chapelle, les antennes et le phare...

2008-10-20T21:07:00.004+02:00

... tout ça, dans un ciel brumeux

triangles

2008-10-19T16:51:00.003+02:00

Punta Nati: the lighthouse

2008-10-18T17:13:00.001+02:00

Losts in heaven

2008-10-17T21:25:00.004+02:00

Perdudes en una posta de sol, en un cel immens

David G. Ferragut

2008-10-17T00:46:00.003+02:00

Bust del primer almirall de la flota federal dels EUA a Ciutadella, ciutat nativa del seu pare, Jordi Ferragut (George Ferragut).

Ara

2008-10-15T19:07:00.001+02:00

Ara les notes de música són tristes...

Sonen entre ecos de gelor, i dibuix,

figures en negre, els ulls que et miren

ploren llàgrimes de neó.

T’imagin rere nebuloses de cristall,

on el cel és infinit i les mirades es perden

per sempre més, en el bosc de la fada verda.

Ara, un camí s’obre entre matolls i heures,

cap una casa on els bufs de vent,

conten contes de tristor. Ara, són runes,

són parets que esmicolen romanços que han passat.

T’he vist entre vidres trencats, soroll de fredor,

ombres que s'abracen en la nit d'una tardor.

Spokes wheel

2008-10-15T18:54:00.003+02:00

Raus de bicicleta, raus que no corren...

the last breath of sun

2008-10-14T12:46:00.004+02:00

El darrer alè de sol de dia 13 d'octubre.

Enlloc...

2008-10-14T11:10:00.004+02:00

... no hi ha món, on les bimbolles esclaten entre les escumes del mar,
on l'arena s'ompl de peuades que no van enlloc, allí, en la soledat,
hi ha un paradís, un cos que neda en l'aire i en el blau d'un cel que no té fi,
nuesa que sembla impossible, àngel d'olor a crema solar,
enlloc et vaig veure de refilada, entre les roques que et parlen.

La Bonanova

2008-10-13T17:56:00.006+02:00

Bonanova is a building lost in between walls of stone, to look the main road beside makes you forget to look towards this house that reminds you of times gone by.

Olympus E-420.

Stones thousand-years-old

2008-10-13T17:40:00.006+02:00

Torre Trencada: pedres mil·lenàries per un Talaiòtic Ple a Menorca.

Olympus E-420

Aljub, those were other times

2008-10-13T00:28:00.004+02:00

Eren altres temps quan els aljubs tenien la seva utilitat. L'aigua, sempre l'aigua, en l'agricultura no hi ha res més preuat.

Cat's eyes

2008-10-08T23:45:00.002+02:00

Mirada d'una moixa
Olympus E-420

Ciutadella, ciutat monumental

2008-10-01T22:12:00.001+02:00

Flor de tardor: Corona d'espinas

2008-09-30T13:15:00.002+02:00

Blues per una mongetera atòmica

2008-09-28T21:58:00.000+02:00

Quatre llavors, quatre flatulències verdes,
i de lluny s’alcen dues fileres immenses ;
blues per una mongetera atòmca quan
al seu costat no creix ni una sola herba,
mongetes verdes termo nuclears
regades amb aigües fecals i esnifades
per rates fumadores de maria adulaterada.

Un verderol, envejós de la seva verdor,
enverdà una fulla verda d’una amantis verda;
i a la nit, en la frescor d’una lluna plena,
aixecà el vol d’un parell d’abelles malparides
que buscaven a qui picar per morir.
Un blues d’abella kamikaze, heroïnes
de la verdor d’una fulla foradada.

La nit, altre cop la fosca, una gota
de whisky escocès consumida,
per tres formigues informals, en la busca
d’un manà exòtic; una amantis morta
per un verderol envejós de la seva verdor.
Rajos termo nuclears! Mongetes radiactives!
Un ca mè prostàtic! Un moix que se n’enriu!
I a la una dos quilos de mongetes
bullen en l’Holocaust de la causa verda.

l'Illa de les ànimes solitàries

2008-09-28T21:57:00.002+02:00

Anit vaig somniar que havia tornat a l’illa de les ànimes solitàries,
a recórrer a peu els carrers de la melangia,
com si les passes que feia tornessin,
per algun instant, el passat enrere.
És clar que açò no era així.
I sota aquella heura que s’enfila per les parets
d’una casa imaginària
et vaig dir adéu.
I els records em porten una i altra vegada a aquell lloc.

La teva tristor era meva.
I les meves alegries eren teves.
Jo per tu, sense esperar res a canvi.
I el temps passa.
Carrers solitaris,
rutes que porten als racons dels solitaris.

Sabia on trobar-te,
en el carreró de la solitud,
on ningú és ningú,
i on la llum que no és llum
pipelleja com un estel endimoniat.

Et veia tan bella que no t’ho vaig dir.
Em vaig limitar a mirar-te.
Era un somni tan ideal!
Tu al meu costat, abans que el món real
envaís la nostra illa!...
I l’illa s’esvaí, entre escumes de mar
i una lluna que es trencà en mil estels de pols.

La teua mirada

2008-09-18T10:52:00.003+02:00

Cerc en la teua mirada, històries i contes de fades,
paratges insòlits que recórrer amb la teua companyia.

Enyor aquelles paraules que mussitaves,
semblaven robades al silenci, com si fos impossible
que el meu nom cabés en els mots del silenci.

Enyor aquella mirada que busca paratge i conta històries.
Si tot fos tan senzill com creuar un camí,
trobar-te en el racó de les ànimes solitàries.

Però no ho és.

Busc en la teua mirada la poesia, els colors robats
a la llum, la tendresa, l'ànima de moments passats.

La teua mirada atzabeja es perd en mí,
en la meua memòria, però algun cop,
en algun somni, tornen joganers els teus ulls,
i llavors somniï que mai em deixaràs.

set. 2008

El camí cap una posta de llum

2008-09-17T11:48:00.001+02:00

Foto: Anna Camps
Olympus c-180. Una camarassa.

Joc llum sobre gris fumat

2008-09-17T11:40:00.002+02:00

Sanguina sobre canson gris fumée
set. 2008

Ciutadella imaginària

2008-09-17T11:32:00.002+02:00

Oli sobre taula, 2008
38x46

Un tros de l'Habana

2008-08-23T17:13:00.004+02:00

Plaça de la Llibertat (1869-1871) amb el seminari al fons. Un, sinó, el racó més habà de Ciutadella. Les estructures de ferro de la Plaça són obra de La Maquinista Naval de Maó (1894).

Mercedes Angusto: Exposició en Retxa

2008-08-18T09:50:00.002+02:00

Aquest mes hem pogut veure a Retxa l’exposició de Mercedes Angusto, part de les pintures acríliques que ha realitzades entorn a un tema únic i evocador Menorca, i al paisatge urbà de la Ciutadella més històrica. Influències del fauvisme, del post impressionisme donen forma al seus colors apagats en aquest joc de figures cúbiques, primitives de vegades, i que capten la mirada del públic.

Sant Cristòfol/Es Migjorn Gran 2008

2008-08-03T13:11:00.003+02:00

Sant Joan / 2008

2008-07-08T23:31:00.001+02:00

Sant Joan '08

Un cel que crema

2008-05-21T12:00:00.004+02:00

En aquest cel de dia 20 de maig jo li dic un cel decreixent que crema i que consumeix el que queda de dia.

es Rafal Nou (Ciutadella)

2008-05-05T12:34:00.001+02:00

Es Rafal Nou bell mig de l'històric camí des Rafal Vell

Rissaga

2008-05-04T19:23:00.001+02:00

Pati de Ca'l Bisbe

2008-05-04T19:21:00.001+02:00

Ciutadella/ Pati de ca'l bisbe

Far de Cavalleria

2008-05-04T18:44:00.001+02:00

Entre teules sobresurt la llum que il·lumina les nits de Cavalleria.

Cala Pudenta / Fotos de Cristina Florit

2008-05-04T10:25:00.008+02:00

Imatges d'hivern/Costa Nord de Menorca/Cala Pudenta

Camí de Pregonda / II

2008-05-04T09:24:00.009+02:00

(Fotos preses l'1 de maig de 2008)

Camí de Pregonda

2008-05-02T23:22:00.004+02:00

La ciutat amuntegada, abril 2008

2008-04-29T13:02:00.004+02:00

Un experiment, la Ciutadella amuntegada '08, un estil naïf geomètric per una ciutat difusa, inexistent, plena de colors i matisos, hereva d'un passat del que molts que viuen en ella no són dignes... Paurales dures, però no prou.

"En realitat és el primer paisatge urbà i embogit pels milers de terrats, me'ls invent".

Tècnica: Oli sobre fusta (33,50x18 cms)

Eròtica 2

2008-04-02T16:55:00.000+02:00

Eròtica 1

2008-04-02T16:52:00.001+02:00

El Molí des Comte

2008-04-02T16:48:00.001+02:00

Versió lliure del Molí des Comte

2008-03-30T21:05:00.003+02:00

Algunes imatges de Ciutadella semblen tretes del passat. Aquesta n'és una.

Pro Aris et Focis

2008-03-24T09:22:00.003+01:00

CIUTADELLA: ZONA ZERO

2008-03-24T09:12:00.002+01:00

Aquesta és la zona zero de l'especulació immobiliària. Aquestes runes pertanyen a l'Hotel Esmeralda, el destí és convertir-se en una promoció de pisos amb vistes a la mar, adquirits segurament per inversors catalans o quelcom de semblant. Ciutadella perd un hotel mentre cerca on sol·licitar un Parador Nacional. Tenim el que tenim, un ajuntament popular afectat d'alzheimer.

Inevitable Favaritx

2008-03-21T10:43:00.005+01:00

Favaritx, després de tot aquest és un dels llocs més fotogràfics de Menorca; així que vaig decidir experimentar-lo amb la sanguina. I és que Favaritx no és només un indret per a les càmares fotogràfiques, té molt d'inspirador i solitari.

Tècnica: Sanguina sobre Canson blanc/març 08

Festa de colors

2008-03-04T13:34:00.002+01:00

Tècnica: Pastel sobre Canson negre/febrer de 2008

Esquena

2008-02-24T16:35:00.004+01:00

Tècnica: Sanguina sobre Canson Blanc / Febrer '08

La Gàbia

2008-02-19T09:51:00.001+01:00

Una petita garjola penjada a sa porxada de Ses Truqueries

Dinant/l'Església i la Fortalesa

2008-02-14T16:34:00.003+01:00

Dinant, l'església major i la fortalesa
Per inagurar aquests Canelons de bledes, començarem amb una fotografia realitzada al poble de Dinant (Bèlgica/Valònia). La perspectiva la marca la fortalesa i la creu de l'església major. El to apagat de la fotografia atorga a la imatge una sensació de tristesa embolcallada en els paratges de la Selva Negra.

INTRODUCCIO A UNA OPERETA DE SANT JOAN

2007-07-04T14:05:00.001+02:00

Just un segon després que el fabioler inspirés el tom-tom-tirurit, a una centèssima de segon perquè vint mans esclatessin en deu mil aplausos, a una mil·lèssima perquè en Dani Herbera es retoqués el floc dels seus cabells i a un flash perquè una fada malèvola que malviu en l'absenta obrís la caixa de Pandora... Tot açò abans que una panera
passés a millor vida embolicada en un full de diari, aquella mort en directe, assassinat en paraules majors, filmada per mil pipellejos intermitents; i molt després deu mil cinc persones eren as Born, fruint de les olors, pixums, gitats, suors variades de les que brollen de les axiles, mirades licàntropes barrejades amb l'olor a Xoriguer, l'únic amic fidel que aguantarà fins l'endemà. Glop a glop! Impossible assaborir els seus 38 graus d'esperit maonès quan del que es tracta es de beure i com més millor, perquè després de tot la gent es passeja amb garrafes de litre,litre i mig, dos litres o cinc litres... i en açò que hom que parla un anglès sioux d'aquell temps de "How the west was won" es troba bell mig de l'orgia etílica rondinat amb un tal George i Mathy que han vingut de Mallorca perquè els seus amics els han recomenat venir a Ciutadella a engatar-se, a jeure "in the middle of the street under a stoplight" i a dutxar-se en una font a la llum d'estrelles que no volen ser estrelles i d'una lluna tan esglaïda que va preferir amagar-se rere la pols de la festa.

Posats a fer xiulos que no són música amb un fabiol doble pintat en una carota de na Carmeta, a esgarrifar-nos amb una distorsió simbolista d'un Pepe Torrent que aspira a ser la fesomia de l'amic naïf més bell... i és que la seva relació destil·la narcissisme a dojo i ho escoltem al carrer, a frec de taula, a Reno... "Jo, tu i en Darren (Green) esteim Schweppes..." i tic-tac, el temps passa, i es Canalla, n'Aura i en Pepe ja s'han fet aquella tan famosa "foto d'un grupet d'amics" amb la façana de la família Canet Menéndez al darrere i la del dentista -un esclafit de dits perquè no record el seu nom!- a la seva esquerra i n'Ana, en Joan, na Clara, na Cristina, en Ben i en Dani ja tenen la foto de grup d'assedegats de Xoriguer, i no oblidem la dels "4 galls as Born!!!", així que, passem als sketxos que sonen al ritme del Gato Montés i d'uns “llagosts quan són vinguts” a 38 graus d'insomni per una gitera que no arriba, però que vol arribar.
Coi d'introducció, què açò només és el que és, una introducció estil rissaga alcohòlica per a s'Últim Grinyol!

POEMES I ALTRES:

2007-03-31T15:45:00.000+02:00

TIC-TAC
(juny, 2007)

Avui no volia que sonassi, aquest cor que no atura,
No trigava en deixondir-me i obrir-me el nou dia.
Un miau despiatat rere la porta, un tic-tac que no cessa,
Ai si aquest cor no bategàs! El temps seria etern!,
I, en els somnis de Pandora, hi trobaría un paradís,
On estar-me sempre al teu costat, sota la teua mirada,
Gris-blava penetrant, llavis de fresa, galtes de joguina,
Tres llàgrimes les han creuades, quan el meu tic-tac s’ha adormit.

UNA MIRADA SOTA l'OMBRA D'UN XIPRÈS

(2005)

Només una mirada, sota un vel de timidesa,

em recorre directa al cor, i somni que marxes,

entre escumes de mar, sota un cel blau,

i jo, desitjava que només la teua mirada, fos

la ferida que em portés al cel dels somnis.

I tu,

et quedarés allí, per sempre, on l'ombra

del xiprès és tan allargada i trista

com aquest oceà de llàgrimes que apunta

el meu cor.

La teua mirada, mil paraules que no diuen res

que puguin descriure el plaer pels teus ulls,

per la teua cara de filleta eterna,

pels teus cabells, esparpells de poesia

que flueixen del teu sexe.

Cap mot, cap vers, el teu adéu

és la ferida que duc en mi.

JO RECORD

I posats a recordar (maig de 2001)

J'encore souvienne une Minorque différente

qui travaillait en usines de chaussure

et elle avait petits sommeils que, parfois,

els se réalisaient...

L'ILLA DE LES ÀNIMES SOLITÀRIES

(juliol de 1997)

.... i vestits de romanticisme naïf... un record a Maria del Mar

A nit vaig somniar

que havia tornat a l'illa de les ànimes solitàries

i el meu cor s'estremia quan la llum de la lluna

estirava les branques dels arbres

per ensenyar-me el seu reflexe.

Si la mar no ens separés!

Jo prendria el meu cor i te'l donaria,

nedaria fins on fossis

per donar-te una última besada.

A nit vaig somniar

que havia tornat a l'illa de les ànimes solitàries,

el lloc on creix un xiprer que reposa prop de la mar.

No molt lluny d'on canta una nyecra insaciable

i els camps fan olor a menta

i on les abelles zumzumegen sense aturar.

Oh, melangia!, si no fossis tan amarga,

et cantaria des de l'oblit,

partiria en la meva barca

i t'esperaria sota el teu reflexe de lluna opal·lina.

ADÉU
(31 de desembre de 1995)
Aquella matinada vaig escriure un poema que mai vaih voler escriure, i jo sabia que al meu costat sa meua àvia havia vingut per darrera vegada a acomidar-se de mí. La vaig sentir com una gelor molt especial i aquell adéu que va ser per sempre m'entristí tant que vaig trigar anys a tornar a ser jo.

I vostè va partir cap on els oceans es retroven
però jo en la distància, encara escolt aquelles passes,
les seves passes,
que vénen i s'apropen en aquesta mar de l'oblit.
I se'n va anar i va deixar aquest hortal orfe,
d'aquella melangia dels temps passats,
d'aquell avi en Bep que sempre es resistí
a ser com els altres, amb els ulls dels altres.
Avui el cel és blau i un núbol ha escrit el seu nom,
i a la seva finestra un rossinyol hi ha cantat,
un últim assaig.
Però, aquella alegria de veure-la d'esvaeix,
i el rellotge s'haurà aturat i la seva veu amb ell.
En aquesta rosada nocturna he sentit la seva fredor
i després se n'ha anat,
amb s'avi en Bep, na Rita, Na Nena, en Guillem,
allí on els somnis són reals.

ACTE 3 i ÚLTIM: FUM, ALCOHOL I UN RAMON

2006-10-08T10:09:00.002+02:00

ACTE 1: EL SOPAR

2006-10-01T09:13:00.002+02:00

UN PRÒLEG TITULAT: l'AIGUA, EL VI I ELS SOMRIURES... I EL CAMBRER DE SOMRIURE DIFÍCIL

2006-09-30T00:23:00.000+02:00

...i açò era una vegada... a s'Arrosseria des Port... allò de les deu i més de la nit... abans de tot, les copes ja eren damunt la taula, preparades per a fer glops i glops de Lambrusco i d'aquell vi negre Rioja que sempre cau bé i sol pujar els ànims. Per què serà?

(foto: Jordi)

ADÉU A AURA IRIS

2006-09-27T13:17:00.000+02:00

Martin’s Pub. Del nostre corresponsal de guerra. Se’n va anar tot sola. Va obrir aquella porta del Martin’s Pub o el què sigui i va partir com una actriu cap un lloc que només ella sap. Era el seu final a un sopar que tingué lloc a s’Arrosseria des Port però aquest cop amb lassanya, entrecot de sola (bou) i una merlussa marinera que navegava entre dos musclos i dues gambes; estranyes parelles les gambes i els musclos en un ambient que na Camps qualificà de molt emotiu i que al final esclatà a llàgrima viva. “That was very very particular”, com diria el nostre amic i reconegut anglès P. West. N’Aura Iris parteix cap a les terres de la britix pipol, cap aquell país de guiris que no aturen de tenir otitis i gateres que no acaban mai, la terra del Uiliam Xespir i del seu “tu bi or not tu bi”. I se’n va per a triomfar en el Ziatre en una gira ja famosa de la que esperem notícies i de la que només ens fa falta el títol per a assaborir-la millor.

Aquesta és sa darrera Rissaga Alcohòlica que s’escriu d’aquesta etapa post etílica, i aquest final s’escriu en només vuit lletres, Aura Iris, perquè amb ella va arribar l’estiu quan just sa qualcada de Sant Joan havia abandonat es Born i amb ella se n’ha anat l’estiu, amb es darrers batecs dels bons temps i amb ses darreres canyes al luxosíssim pub Martin’s, on a més d’un negret de molta còrpora vam poder disfrutar d’una matinada de dimarts amb la millor música que aquell tuguri és capaç d’oferir. I sobretot, d’una entrée espectacular de na Camps a les intimitats de la barra abraçada al cambrer i a n’Angel.

I tot havia començat a s’If You Comes, Coffee. En aquell altre antre des bon ambient musical i molt personal –record perfectament un dr Iñíguez menjant una pizza mentre degustava l’esquifitessa de la programació televisiva-, un estil creat per en Sente i que darrerament s’ha convertir en la meca dels nous escriptors i investigadors de l’illa, o sigui d’un i poc més. Allí, idò, hi eren Na nAura, Na nAbbi, na Miranda, na Mirte que buscava nous gusts de pastanaga entre els sucs de la gama Granini, en Jordi de Llampecs, en Jordi el fotògraf consumat, na Joana i crec que també hi era jo abans d’anar a cercar na Nanana i na Maria.

El sopar va ser d’allò que se’n diu estil Blitzkrieg –estil guerra llampec-, un cop asseguts van començar a arribar els plats a una velocitat de vertigen. I com que ningú gosava tocar aquell formatge de cabra tan ben col·locadet damunt la lletuga de l’ensalada, el cambrer vestit de negre i d’un somrís inexistent ens va dir inquisitivament, “id compartiendo que llegan más”. I sí, arribaven com aigua caiguda del zel, fins el punt que els comensals acabaven amb els plats buits entre les mans.

Entre plat i plat i entre cortados i cafens i una estrella sense destinatari, arribà el moment de l’adéu, i donar les gràcies a n’Aura per aquests pocs mesos entre nosaltres. Encara que ella també donava les gràcies, i així tothom agraït i amb la sensació d’haver-se’n anat una persona exclusiva, la nit es va acabar al Born, encara que per algú hi mancaven detalls per mostrar al món, com, per exemple, el seu carnet de camionera... Bé, són coses que passen.

Zènk iu, Aura Iris i Viszlat (açò en hungarian language)

Ciutadella, matinada del 27 de setembre