Just un segon després que el fabioler inspirés el tom-tom-tirurit, a una centèssima de segon perquè vint mans esclatessin en deu mil aplausos, a una mil·lèssima perquè en Dani Herbera es retoqués el floc dels seus cabells i a un flash perquè una fada malèvola que malviu en l'absenta obrís la caixa de Pandora... Tot açò abans que una panera
passés a millor vida embolicada en un full de diari, aquella mort en directe, assassinat en paraules majors, filmada per mil pipellejos intermitents; i molt després deu mil cinc persones eren as Born, fruint de les olors, pixums, gitats, suors variades de les que brollen de les axiles, mirades licàntropes barrejades amb l'olor a Xoriguer, l'únic amic fidel que aguantarà fins l'endemà. Glop a glop! Impossible assaborir els seus 38 graus d'esperit maonès quan del que es tracta es de beure i com més millor, perquè després de tot la gent es passeja amb garrafes de litre,litre i mig, dos litres o cinc litres... i en açò que hom que parla un anglès sioux d'aquell temps de "How the west was won" es troba bell mig de l'orgia etílica rondinat amb un tal George i Mathy que han vingut de Mallorca perquè els seus amics els han recomenat venir a Ciutadella a engatar-se, a jeure "in the middle of the street under a stoplight" i a dutxar-se en una font a la llum d'estrelles que no volen ser estrelles i d'una lluna tan esglaïda que va preferir amagar-se rere la pols de la festa.
Posats a fer xiulos que no són música amb un fabiol doble pintat en una carota de na Carmeta, a esgarrifar-nos amb una distorsió simbolista d'un Pepe Torrent que aspira a ser la fesomia de l'amic naïf més bell... i és que la seva relació destil·la narcissisme a dojo i ho escoltem al carrer, a frec de taula, a Reno... "Jo, tu i en Darren (Green) esteim Schweppes..." i tic-tac, el temps passa, i es Canalla, n'Aura i en Pepe ja s'han fet aquella tan famosa "foto d'un grupet d'amics" amb la façana de la família Canet Menéndez al darrere i la del dentista -un esclafit de dits perquè no record el seu nom!- a la seva esquerra i n'Ana, en Joan, na Clara, na Cristina, en Ben i en Dani ja tenen la foto de grup d'assedegats de Xoriguer, i no oblidem la dels "4 galls as Born!!!", així que, passem als sketxos que sonen al ritme del Gato Montés i d'uns “llagosts quan són vinguts” a 38 graus d'insomni per una gitera que no arriba, però que vol arribar.
Coi d'introducció, què açò només és el que és, una introducció estil rissaga alcohòlica per a s'Últim Grinyol!
passés a millor vida embolicada en un full de diari, aquella mort en directe, assassinat en paraules majors, filmada per mil pipellejos intermitents; i molt després deu mil cinc persones eren as Born, fruint de les olors, pixums, gitats, suors variades de les que brollen de les axiles, mirades licàntropes barrejades amb l'olor a Xoriguer, l'únic amic fidel que aguantarà fins l'endemà. Glop a glop! Impossible assaborir els seus 38 graus d'esperit maonès quan del que es tracta es de beure i com més millor, perquè després de tot la gent es passeja amb garrafes de litre,litre i mig, dos litres o cinc litres... i en açò que hom que parla un anglès sioux d'aquell temps de "How the west was won" es troba bell mig de l'orgia etílica rondinat amb un tal George i Mathy que han vingut de Mallorca perquè els seus amics els han recomenat venir a Ciutadella a engatar-se, a jeure "in the middle of the street under a stoplight" i a dutxar-se en una font a la llum d'estrelles que no volen ser estrelles i d'una lluna tan esglaïda que va preferir amagar-se rere la pols de la festa.
Posats a fer xiulos que no són música amb un fabiol doble pintat en una carota de na Carmeta, a esgarrifar-nos amb una distorsió simbolista d'un Pepe Torrent que aspira a ser la fesomia de l'amic naïf més bell... i és que la seva relació destil·la narcissisme a dojo i ho escoltem al carrer, a frec de taula, a Reno... "Jo, tu i en Darren (Green) esteim Schweppes..." i tic-tac, el temps passa, i es Canalla, n'Aura i en Pepe ja s'han fet aquella tan famosa "foto d'un grupet d'amics" amb la façana de la família Canet Menéndez al darrere i la del dentista -un esclafit de dits perquè no record el seu nom!- a la seva esquerra i n'Ana, en Joan, na Clara, na Cristina, en Ben i en Dani ja tenen la foto de grup d'assedegats de Xoriguer, i no oblidem la dels "4 galls as Born!!!", així que, passem als sketxos que sonen al ritme del Gato Montés i d'uns “llagosts quan són vinguts” a 38 graus d'insomni per una gitera que no arriba, però que vol arribar.
Coi d'introducció, què açò només és el que és, una introducció estil rissaga alcohòlica per a s'Últim Grinyol!
