Blues per una mongetera atòmica

Quatre llavors, quatre flatulències verdes,
i de lluny s’alcen dues fileres immenses ;
blues per una mongetera atòmca quan
al seu costat no creix ni una sola herba,
mongetes verdes termo nuclears
regades amb aigües fecals i esnifades
per rates fumadores de maria adulaterada.

Un verderol, envejós de la seva verdor,
enverdà una fulla verda d’una amantis verda;
i a la nit, en la frescor d’una lluna plena,
aixecà el vol d’un parell d’abelles malparides
que buscaven a qui picar per morir.
Un blues d’abella kamikaze, heroïnes
de la verdor d’una fulla foradada.

La nit, altre cop la fosca, una gota
de whisky escocès consumida,
per tres formigues informals, en la busca
d’un manà exòtic; una amantis morta
per un verderol envejós de la seva verdor.
Rajos termo nuclears! Mongetes radiactives!
Un ca mè prostàtic! Un moix que se n’enriu!
I a la una dos quilos de mongetes
bullen en l’Holocaust de la causa verda.