14 d’octubre 2008

Enlloc...

... no hi ha món, on les bimbolles esclaten entre les escumes del mar,
on l'arena s'ompl de peuades que no van enlloc, allí, en la soledat,
hi ha un paradís, un cos que neda en l'aire i en el blau d'un cel que no té fi,
nuesa que sembla impossible, àngel d'olor a crema solar,
enlloc et vaig veure de refilada, entre les roques que et parlen.