Ara

Ara les notes de música són tristes...

Sonen entre ecos de gelor, i dibuix,

figures en negre, els ulls que et miren

ploren llàgrimes de neó.

T’imagin rere nebuloses de cristall,

on el cel és infinit i les mirades es perden

per sempre més, en el bosc de la fada verda.

Ara, un camí s’obre entre matolls i heures,

cap una casa on els bufs de vent,

conten contes de tristor. Ara, són runes,

són parets que esmicolen romanços que han passat.

T’he vist entre vidres trencats, soroll de fredor,

ombres que s'abracen en la nit d'una tardor.