04 de maig 2008
02 de maig 2008
29 d’abril 2008
La ciutat amuntegada, abril 2008
Un experiment, la Ciutadella amuntegada '08, un estil naïf geomètric per una ciutat difusa, inexistent, plena de colors i matisos, hereva d'un passat del que molts que viuen en ella no són dignes... Paurales dures, però no prou.
"En realitat és el primer paisatge urbà i embogit pels milers de terrats, me'ls invent".
Tècnica: Oli sobre fusta (33,50x18 cms)
02 d’abril 2008
30 de març 2008
Versió lliure del Molí des Comte
Algunes imatges de Ciutadella semblen tretes del passat. Aquesta n'és una.
24 de març 2008
CIUTADELLA: ZONA ZERO
Aquesta és la zona zero de l'especulació immobiliària. Aquestes runes pertanyen a l'Hotel Esmeralda, el destí és convertir-se en una promoció de pisos amb vistes a la mar, adquirits segurament per inversors catalans o quelcom de semblant. Ciutadella perd un hotel mentre cerca on sol·licitar un Parador Nacional. Tenim el que tenim, un ajuntament popular afectat d'alzheimer.
21 de març 2008
Inevitable Favaritx
Favaritx, després de tot aquest és un dels llocs més fotogràfics de Menorca; així que vaig decidir experimentar-lo amb la sanguina. I és que Favaritx no és només un indret per a les càmares fotogràfiques, té molt d'inspirador i solitari.
Tècnica: Sanguina sobre Canson blanc/març 08
04 de març 2008
24 de febrer 2008
19 de febrer 2008
14 de febrer 2008
Dinant/l'Església i la Fortalesa
Dinant, l'església major i la fortalesa
Per inagurar aquests Canelons de bledes, començarem amb una fotografia realitzada al poble de Dinant (Bèlgica/Valònia). La perspectiva la marca la fortalesa i la creu de l'església major. El to apagat de la fotografia atorga a la imatge una sensació de tristesa embolcallada en els paratges de la Selva Negra.
04 de juliol 2007
INTRODUCCIO A UNA OPERETA DE SANT JOAN
Just un segon després que el fabioler inspirés el tom-tom-tirurit, a una centèssima de segon perquè vint mans esclatessin en deu mil aplausos, a una mil·lèssima perquè en Dani Herbera es retoqués el floc dels seus cabells i a un flash perquè una fada malèvola que malviu en l'absenta obrís la caixa de Pandora... Tot açò abans que una panera
passés a millor vida embolicada en un full de diari, aquella mort en directe, assassinat en paraules majors, filmada per mil pipellejos intermitents; i molt després deu mil cinc persones eren as Born, fruint de les olors, pixums, gitats, suors variades de les que brollen de les axiles, mirades licàntropes barrejades amb l'olor a Xoriguer, l'únic amic fidel que aguantarà fins l'endemà. Glop a glop! Impossible assaborir els seus 38 graus d'esperit maonès quan del que es tracta es de beure i com més millor, perquè després de tot la gent es passeja amb garrafes de litre,litre i mig, dos litres o cinc litres... i en açò que hom que parla un anglès sioux d'aquell temps de "How the west was won" es troba bell mig de l'orgia etílica rondinat amb un tal George i Mathy que han vingut de Mallorca perquè els seus amics els han recomenat venir a Ciutadella a engatar-se, a jeure "in the middle of the street under a stoplight" i a dutxar-se en una font a la llum d'estrelles que no volen ser estrelles i d'una lluna tan esglaïda que va preferir amagar-se rere la pols de la festa.
Posats a fer xiulos que no són música amb un fabiol doble pintat en una carota de na Carmeta, a esgarrifar-nos amb una distorsió simbolista d'un Pepe Torrent que aspira a ser la fesomia de l'amic naïf més bell... i és que la seva relació destil·la narcissisme a dojo i ho escoltem al carrer, a frec de taula, a Reno... "Jo, tu i en Darren (Green) esteim Schweppes..." i tic-tac, el temps passa, i es Canalla, n'Aura i en Pepe ja s'han fet aquella tan famosa "foto d'un grupet d'amics" amb la façana de la família Canet Menéndez al darrere i la del dentista -un esclafit de dits perquè no record el seu nom!- a la seva esquerra i n'Ana, en Joan, na Clara, na Cristina, en Ben i en Dani ja tenen la foto de grup d'assedegats de Xoriguer, i no oblidem la dels "4 galls as Born!!!", així que, passem als sketxos que sonen al ritme del Gato Montés i d'uns “llagosts quan són vinguts” a 38 graus d'insomni per una gitera que no arriba, però que vol arribar.
Coi d'introducció, què açò només és el que és, una introducció estil rissaga alcohòlica per a s'Últim Grinyol!
passés a millor vida embolicada en un full de diari, aquella mort en directe, assassinat en paraules majors, filmada per mil pipellejos intermitents; i molt després deu mil cinc persones eren as Born, fruint de les olors, pixums, gitats, suors variades de les que brollen de les axiles, mirades licàntropes barrejades amb l'olor a Xoriguer, l'únic amic fidel que aguantarà fins l'endemà. Glop a glop! Impossible assaborir els seus 38 graus d'esperit maonès quan del que es tracta es de beure i com més millor, perquè després de tot la gent es passeja amb garrafes de litre,litre i mig, dos litres o cinc litres... i en açò que hom que parla un anglès sioux d'aquell temps de "How the west was won" es troba bell mig de l'orgia etílica rondinat amb un tal George i Mathy que han vingut de Mallorca perquè els seus amics els han recomenat venir a Ciutadella a engatar-se, a jeure "in the middle of the street under a stoplight" i a dutxar-se en una font a la llum d'estrelles que no volen ser estrelles i d'una lluna tan esglaïda que va preferir amagar-se rere la pols de la festa.
Posats a fer xiulos que no són música amb un fabiol doble pintat en una carota de na Carmeta, a esgarrifar-nos amb una distorsió simbolista d'un Pepe Torrent que aspira a ser la fesomia de l'amic naïf més bell... i és que la seva relació destil·la narcissisme a dojo i ho escoltem al carrer, a frec de taula, a Reno... "Jo, tu i en Darren (Green) esteim Schweppes..." i tic-tac, el temps passa, i es Canalla, n'Aura i en Pepe ja s'han fet aquella tan famosa "foto d'un grupet d'amics" amb la façana de la família Canet Menéndez al darrere i la del dentista -un esclafit de dits perquè no record el seu nom!- a la seva esquerra i n'Ana, en Joan, na Clara, na Cristina, en Ben i en Dani ja tenen la foto de grup d'assedegats de Xoriguer, i no oblidem la dels "4 galls as Born!!!", així que, passem als sketxos que sonen al ritme del Gato Montés i d'uns “llagosts quan són vinguts” a 38 graus d'insomni per una gitera que no arriba, però que vol arribar.
Coi d'introducció, què açò només és el que és, una introducció estil rissaga alcohòlica per a s'Últim Grinyol!
31 de març 2007
POEMES I ALTRES:
TIC-TAC
(juny, 2007)
Avui no volia que sonassi, aquest cor que no atura,
No trigava en deixondir-me i obrir-me el nou dia.
Un miau despiatat rere la porta, un tic-tac que no cessa,
Ai si aquest cor no bategàs! El temps seria etern!,
I, en els somnis de Pandora, hi trobaría un paradís,
On estar-me sempre al teu costat, sota la teua mirada,
Gris-blava penetrant, llavis de fresa, galtes de joguina,
Tres llàgrimes les han creuades, quan el meu tic-tac s’ha adormit.
(juny, 2007)
Avui no volia que sonassi, aquest cor que no atura,
No trigava en deixondir-me i obrir-me el nou dia.
Un miau despiatat rere la porta, un tic-tac que no cessa,
Ai si aquest cor no bategàs! El temps seria etern!,
I, en els somnis de Pandora, hi trobaría un paradís,
On estar-me sempre al teu costat, sota la teua mirada,
Gris-blava penetrant, llavis de fresa, galtes de joguina,
Tres llàgrimes les han creuades, quan el meu tic-tac s’ha adormit.
UNA MIRADA SOTA l'OMBRA D'UN XIPRÈS
(2005)
Només una mirada, sota un vel de timidesa,
em recorre directa al cor, i somni que marxes,
entre escumes de mar, sota un cel blau,
i jo, desitjava que només la teua mirada, fos
la ferida que em portés al cel dels somnis.
I tu,
et quedarés allí, per sempre, on l'ombra
del xiprès és tan allargada i trista
com aquest oceà de llàgrimes que apunta
el meu cor.
La teua mirada, mil paraules que no diuen res
que puguin descriure el plaer pels teus ulls,
per la teua cara de filleta eterna,
pels teus cabells, esparpells de poesia
que flueixen del teu sexe.
Cap mot, cap vers, el teu adéu
és la ferida que duc en mi.
JO RECORD
I posats a recordar (maig de 2001)
J'encore souvienne une Minorque différente
qui travaillait en usines de chaussure
et elle avait petits sommeils que, parfois,
els se réalisaient...
L'ILLA DE LES ÀNIMES SOLITÀRIES
(juliol de 1997)
.... i vestits de romanticisme naïf... un record a Maria del Mar
A nit vaig somniar
que havia tornat a l'illa de les ànimes solitàries
i el meu cor s'estremia quan la llum de la lluna
estirava les branques dels arbres
per ensenyar-me el seu reflexe.
Si la mar no ens separés!
Jo prendria el meu cor i te'l donaria,
nedaria fins on fossis
per donar-te una última besada.
A nit vaig somniar
que havia tornat a l'illa de les ànimes solitàries,
el lloc on creix un xiprer que reposa prop de la mar.
No molt lluny d'on canta una nyecra insaciable
i els camps fan olor a menta
i on les abelles zumzumegen sense aturar.
Oh, melangia!, si no fossis tan amarga,
et cantaria des de l'oblit,
partiria en la meva barca
i t'esperaria sota el teu reflexe de lluna opal·lina.
ADÉU
(31 de desembre de 1995)
Aquella matinada vaig escriure un poema que mai vaih voler escriure, i jo sabia que al meu costat sa meua àvia havia vingut per darrera vegada a acomidar-se de mí. La vaig sentir com una gelor molt especial i aquell adéu que va ser per sempre m'entristí tant que vaig trigar anys a tornar a ser jo.
I vostè va partir cap on els oceans es retroven
però jo en la distància, encara escolt aquelles passes,
les seves passes,
que vénen i s'apropen en aquesta mar de l'oblit.
I se'n va anar i va deixar aquest hortal orfe,
d'aquella melangia dels temps passats,
d'aquell avi en Bep que sempre es resistí
a ser com els altres, amb els ulls dels altres.
Avui el cel és blau i un núbol ha escrit el seu nom,
i a la seva finestra un rossinyol hi ha cantat,
un últim assaig.
Però, aquella alegria de veure-la d'esvaeix,
i el rellotge s'haurà aturat i la seva veu amb ell.
En aquesta rosada nocturna he sentit la seva fredor
i després se n'ha anat,
amb s'avi en Bep, na Rita, Na Nena, en Guillem,
allí on els somnis són reals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
