Bust del primer almirall de la flota federal dels EUA a Ciutadella, ciutat nativa del seu pare, Jordi Ferragut (George Ferragut).17 d’octubre 2008
David G. Ferragut
Bust del primer almirall de la flota federal dels EUA a Ciutadella, ciutat nativa del seu pare, Jordi Ferragut (George Ferragut).
15 d’octubre 2008
Ara
Ara les notes de música són tristes...
Sonen entre ecos de gelor, i dibuix,
figures en negre, els ulls que et miren
ploren llàgrimes de neó.
T’imagin rere nebuloses de cristall,
on el cel és infinit i les mirades es perden
per sempre més, en el bosc de la fada verda.
Ara, un camí s’obre entre matolls i heures,
cap una casa on els bufs de vent,
conten contes de tristor. Ara, són runes,
són parets que esmicolen romanços que han passat.
T’he vist entre vidres trencats, soroll de fredor,
ombres que s'abracen en la nit d'una tardor.
14 d’octubre 2008
Enlloc...
... no hi ha món, on les bimbolles esclaten entre les escumes del mar,
on l'arena s'ompl de peuades que no van enlloc, allí, en la soledat,
hi ha un paradís, un cos que neda en l'aire i en el blau d'un cel que no té fi,
nuesa que sembla impossible, àngel d'olor a crema solar,
enlloc et vaig veure de refilada, entre les roques que et parlen.
on l'arena s'ompl de peuades que no van enlloc, allí, en la soledat,
hi ha un paradís, un cos que neda en l'aire i en el blau d'un cel que no té fi,
nuesa que sembla impossible, àngel d'olor a crema solar,
enlloc et vaig veure de refilada, entre les roques que et parlen.
13 d’octubre 2008
La Bonanova
Bonanova is a building lost in between walls of stone, to look the main road beside makes you forget to look towards this house that reminds you of times gone by.Olympus E-420.
Stones thousand-years-old
Torre Trencada: pedres mil·lenàries per un Talaiòtic Ple a Menorca. Olympus E-420
Aljub, those were other times
Eren altres temps quan els aljubs tenien la seva utilitat. L'aigua, sempre l'aigua, en l'agricultura no hi ha res més preuat.08 d’octubre 2008
01 d’octubre 2008
30 de setembre 2008
28 de setembre 2008
Blues per una mongetera atòmica
Quatre llavors, quatre flatulències verdes,
i de lluny s’alcen dues fileres immenses ;
blues per una mongetera atòmca quan
al seu costat no creix ni una sola herba,
mongetes verdes termo nuclears
regades amb aigües fecals i esnifades
per rates fumadores de maria adulaterada.
Un verderol, envejós de la seva verdor,
enverdà una fulla verda d’una amantis verda;
i a la nit, en la frescor d’una lluna plena,
aixecà el vol d’un parell d’abelles malparides
que buscaven a qui picar per morir.
Un blues d’abella kamikaze, heroïnes
de la verdor d’una fulla foradada.
La nit, altre cop la fosca, una gota
de whisky escocès consumida,
per tres formigues informals, en la busca
d’un manà exòtic; una amantis morta
per un verderol envejós de la seva verdor.
Rajos termo nuclears! Mongetes radiactives!
Un ca mè prostàtic! Un moix que se n’enriu!
I a la una dos quilos de mongetes
bullen en l’Holocaust de la causa verda.
i de lluny s’alcen dues fileres immenses ;
blues per una mongetera atòmca quan
al seu costat no creix ni una sola herba,
mongetes verdes termo nuclears
regades amb aigües fecals i esnifades
per rates fumadores de maria adulaterada.
Un verderol, envejós de la seva verdor,
enverdà una fulla verda d’una amantis verda;
i a la nit, en la frescor d’una lluna plena,
aixecà el vol d’un parell d’abelles malparides
que buscaven a qui picar per morir.
Un blues d’abella kamikaze, heroïnes
de la verdor d’una fulla foradada.
La nit, altre cop la fosca, una gota
de whisky escocès consumida,
per tres formigues informals, en la busca
d’un manà exòtic; una amantis morta
per un verderol envejós de la seva verdor.
Rajos termo nuclears! Mongetes radiactives!
Un ca mè prostàtic! Un moix que se n’enriu!
I a la una dos quilos de mongetes
bullen en l’Holocaust de la causa verda.
l'Illa de les ànimes solitàries
Anit vaig somniar que havia tornat a l’illa de les ànimes solitàries,
a recórrer a peu els carrers de la melangia,
com si les passes que feia tornessin,
per algun instant, el passat enrere.
És clar que açò no era així.
I sota aquella heura que s’enfila per les parets
d’una casa imaginària
et vaig dir adéu.
I els records em porten una i altra vegada a aquell lloc.
La teva tristor era meva.
I les meves alegries eren teves.
Jo per tu, sense esperar res a canvi.
I el temps passa.
Carrers solitaris,
rutes que porten als racons dels solitaris.
Sabia on trobar-te,
en el carreró de la solitud,
on ningú és ningú,
i on la llum que no és llum
pipelleja com un estel endimoniat.
Et veia tan bella que no t’ho vaig dir.
Em vaig limitar a mirar-te.
Era un somni tan ideal!
Tu al meu costat, abans que el món real
envaís la nostra illa!...
I l’illa s’esvaí, entre escumes de mar
i una lluna que es trencà en mil estels de pols.
a recórrer a peu els carrers de la melangia,
com si les passes que feia tornessin,
per algun instant, el passat enrere.
És clar que açò no era així.
I sota aquella heura que s’enfila per les parets
d’una casa imaginària
et vaig dir adéu.
I els records em porten una i altra vegada a aquell lloc.
La teva tristor era meva.
I les meves alegries eren teves.
Jo per tu, sense esperar res a canvi.
I el temps passa.
Carrers solitaris,
rutes que porten als racons dels solitaris.
Sabia on trobar-te,
en el carreró de la solitud,
on ningú és ningú,
i on la llum que no és llum
pipelleja com un estel endimoniat.
Et veia tan bella que no t’ho vaig dir.
Em vaig limitar a mirar-te.
Era un somni tan ideal!
Tu al meu costat, abans que el món real
envaís la nostra illa!...
I l’illa s’esvaí, entre escumes de mar
i una lluna que es trencà en mil estels de pols.
18 de setembre 2008
La teua mirada
Cerc en la teua mirada, històries i contes de fades,
paratges insòlits que recórrer amb la teua companyia.
Enyor aquelles paraules que mussitaves,
semblaven robades al silenci, com si fos impossible
que el meu nom cabés en els mots del silenci.
Enyor aquella mirada que busca paratge i conta històries.
Si tot fos tan senzill com creuar un camí,
trobar-te en el racó de les ànimes solitàries.
Però no ho és.
Busc en la teua mirada la poesia, els colors robats
a la llum, la tendresa, l'ànima de moments passats.
La teua mirada atzabeja es perd en mí,
en la meua memòria, però algun cop,
en algun somni, tornen joganers els teus ulls,
i llavors somniï que mai em deixaràs.
set. 2008
paratges insòlits que recórrer amb la teua companyia.
Enyor aquelles paraules que mussitaves,
semblaven robades al silenci, com si fos impossible
que el meu nom cabés en els mots del silenci.
Enyor aquella mirada que busca paratge i conta històries.
Si tot fos tan senzill com creuar un camí,
trobar-te en el racó de les ànimes solitàries.
Però no ho és.
Busc en la teua mirada la poesia, els colors robats
a la llum, la tendresa, l'ànima de moments passats.
La teua mirada atzabeja es perd en mí,
en la meua memòria, però algun cop,
en algun somni, tornen joganers els teus ulls,
i llavors somniï que mai em deixaràs.
set. 2008
17 de setembre 2008
23 d’agost 2008
18 d’agost 2008
Mercedes Angusto: Exposició en Retxa
Aquest mes hem pogut veure a Retxa l’exposició de Mercedes Angusto, part de les pintures acríliques que ha realitzades entorn a un tema únic i evocador Menorca, i al paisatge urbà de la Ciutadella més històrica. Influències del fauvisme, del post impressionisme donen forma al seus colors apagats en aquest joc de figures cúbiques, primitives de vegades, i que capten la mirada del públic.
03 d’agost 2008
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
