18 de setembre 2008

La teua mirada

Cerc en la teua mirada, històries i contes de fades,
paratges insòlits que recórrer amb la teua companyia.

Enyor aquelles paraules que mussitaves,
semblaven robades al silenci, com si fos impossible
que el meu nom cabés en els mots del silenci.

Enyor aquella mirada que busca paratge i conta històries.
Si tot fos tan senzill com creuar un camí,
trobar-te en el racó de les ànimes solitàries.

Però no ho és.

Busc en la teua mirada la poesia, els colors robats
a la llum, la tendresa, l'ànima de moments passats.

La teua mirada atzabeja es perd en mí,
en la meua memòria, però algun cop,
en algun somni, tornen joganers els teus ulls,
i llavors somniï que mai em deixaràs.

set. 2008